El que veig i el que no veig mai. El déu que se suposa que ho ha de veure tot. L'aigua que surt de la font a totes hores. L'univers que no veiem, i l'univers que sempre ens observa. La mala sort que ronda el meu camí. La teva mà que ja no torna. La felicitat estreta i invisible. La pluja que et recorda. La mare que no ve i que necessites. Les petjades de la meva història que es desfan davant del vostre somriure. Tinc molta por, i creus que sóc valenta. I ho sóc, però només quan em jutgen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada