Estiu

Visc dels records de somnis impossibles.

De les nostres bussejades.

L'aroma del teu coll només llevar-me. 

Quelcom que floreix als meus llavis.

Corro entre la pluja buscant les paraules.

Tanco els ulls imaginant que tornes.

I torno

Maleïts dies grisos, sempre recorden el temps perdut i el futur incert. De fet, per molts plans que tinguis, només són esbossos d'una irrealitat paral•lela.

I ara em ve a la ment allò que em deien de que mai dic res i penso en si realment és cert i tenen raó, i si no sóc més que un derelicte a la deriva.