27.10.14

El temps que passa

Un gir insospitat em fa tornar a tenir ganes d'escriure't.

T'he trobat molt a faltar; ja fa temps que pensava en tu i la teva figura inhumana. Quan em mires em sento desprotegida i conec el teu anhel de descobrir els meus somnis més profunds. Ja fa temps que em rondava la idea pel cap, però encara no sé si és massa aviat per explicar-te tot allò que no pots comprendre.

Sé que m'ajudaràs a continuar ensopegant en les mateixes pedres, i sé que tot i així, després, em donaràs la mà, m'aixecaràs i em diràs que havia de passar.

T'he trobat tant a faltar petita...

Ja sóc aquí. Un altre cop.