I torno a buscar allò que mai he tingut, quelcom que he imaginat algun cop, però que mai he pogut palpar. Ja no són somnis el que vola per la meva habitació, sinó realitats (de vegades paral·leles), i torno a pensar, i a recordar; i el record em posa nostàlgica, però també em fa sentir viva.
Quants cops hauré caigut, et preguntaràs. Molts. Però sempre hi ha hagut la mateixa flama al meu interior, les mateixes ganes de florir, de veure el món amb els ulls d'una ignorant amb unes ànsies boges de conèixer la sensació de viure i morir a la vegada.
I et seguiràs preguntant si continuo sent jo. O si sóc una altra persona. O si potser m'han segrestat els alienígenes i m'han convertit en el que sóc ara. Doncs bé, la resposta la trobaràs sempre als meus ulls.
I quan els miris fixament i sense cap mena de judici, podràs veure que continuo sent la mateixa.
