Una reacció en cadena és inevitable des del punt de vista de qualsevol
vianant que vulgui preservar els seus drets i la seva dignitat en un
moment en el qual continua bombardejat de forma indiscriminada per la
manipulació més feroç d'un sistema corrupte i injust.
Però el món
sempre ha estat injust per a la gran majoria, que ha hagut de rebre
ordres dels quals han pujat al tron de la indesitjabilitat.
Les
mans, els braços, els ulls… el que vulgueu; aquests van ser gestats amb
la intenció de fer-nos sobreviure en un entorn hostil. Però, sobreviure a
l'avui i al matí és fregar les nostres mans, mirar-nos als ulls i obrir
els nostres braços. Unir. Unir-nos contra l'enemic que ens oprimeix i
que ens despulla de la nostra identitat.
No valen més paraules.
Combatre és el que necessitem per aconseguir la nostra llibertat. Només
nosaltres podem generar una reacció en cadena tan poderosa que faria
trontollar els fonaments d'aquest sistema ideat a semblança per ‘vigilar
i castigar’. Gràcies Foucault. Una gàbia que hem d'obrir, en la
qual no hem d'esperar, en la qual el futur és avui i res més.
L'essencial és viure, i sense llibertat, no es pot viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada